Autors reconeguts i referents en l’àmbit educatiu coincideixen en la idea de deixar l’infant jugar lliurement, lluny de l’excessiva intervenció i oferta de propostes dirigides. Entre les necessitats que cal satisfer per a una infància plena i saludable, jugar n’és una d’elles. L’infant juga per necessitat, per a viure; és la seva ocupació, la tasca més important en l’etapa de la vida en què es troba. El millor que un adult pot fer per a un infant és regalar-li temps i espai per ser infant, temps i espai per jugar.
Deixar que el seu desenvolupament es doni des d’aquesta llibertat de joc i experimentació és obrir les portes a l’aprenentatge.
A l’escola proposam el joc lliure com a forma de relacionar-se amb l’entorn i, per tant, com a motor d’aprenentatge. Generalment, els infants d’aquesta etapa no es marquen un objectiu quan es posen a jugar. El joc no és pensat, sorgeix de manera natural i espontània en qualsevol lloc i en qualsevol cultura del món, és un llenguatge innat de la infància que els fa adquirir infinitat d’habilitats. Per desenvolupar-lo, l’infant no necessita joguines estimulants, plenes de funcionalitat i color. L’infant és hàbil en el joc per naturalesa. De fet, com menys coses faci una joguina, més en farà l’infant. Jean Piaget deia que “els infants no juguen per a aprendre, però aprenen perquè juguen”.
A Nexes la proposta de joc es presenta majoritàriament a través de material no estructurat i les oportunitats que ens brinda l’entorn: pals, pedres, fulles, fruits, troncs, peces de fusta, bolles, flors, cons, eines… L’infant té al seu abast una font immensa del que podrien ser “juguetes” que fomenten la creativitat, la proactivitat i la presa de decisions. Les adultes, mentrestant, observam amb presència la riquesa dels seus processos de joc i procuram que els espais de joc siguin segurs i atractius, i que comptin amb recursos i materials adients per a l’edat dels infants que acompanyam.
