Contingut reservat a les famílies de Nexes. Es requereix identificació a través de l’opció ‘Login’ del menú de navegació.
Per a nins i nines de 3 a 5 anys.
Del 24 de juny al 26 de juliol, de 9 a 16 hores.
Preu: 210€ per setmana, menjada principal inclosa (preu especial a partir de 4 setmanes).
Reserves:
El corral de les gallines és un espai altament ric en quotidianitat i, per tant, també en pedagogia. Donar-los aliment i higiene és una tasca diària acompanyada de molta profunditat, a ritme de cargol, amb què les criatures tenen el temps i l’espai per esprémer al màxim els descobriments.
Després de l’estiu començam un nou curs a Nexes i ens retrobam amb l’entorn i els seus convivents.
Entre ells estaven les nostres 2 gallines, a qui alguns de nosaltres recordam dels dies de vacances.
«Qui se’n cuida quan no hi som? Els donen pinso? Viuen amb na Maria?»
Responsabilitzar-se’n, atendre-les, cuidar-les, fer-se’n càrrec…
Acosta les criatures a la seva escola, els fa entrar en connexió amb l’entorn on estan creixent i descobrint el món, els obre interrogants, els regala descobriments i aprenentatges, els mostra el món meravellós de les relacions interespècie on es desenvolupa l’afecte i l’enllaç saludable amb un animal.
I, de vegades, també els mostra en forma de comiat els cicles de la vida i les seves diverses formes.
Una de les gallines del corral havia mort després de passar uns dies de repòs i gairebé sense menjar. La nostra rutina diària d’alimentar-les, netejar el seu espai, revisar si tenen aigua i agafar els ous va canviar una mica aquell dia.
Ens vam dedicar a allò més important en aquell moment: acomiadar-la i procurar-li un lloc. Vam cercar junts una zona que ens agradàs, vam fer servir eines per cavar el forat i vam recollir pedres per col·locar al voltant.
«Algú vol dir/deixar alguna cosa en aquest lloc?» Aportam des de paraules com “adéu, gallineta”, “t’estimam”, “quina pena”… Fins i tot flors, fulles, plomes i altres elements que algunes criatures van voler-hi deixar.
La natura, una vegada més, ens ofereix oportunitat d’anomenar la mort i conversar sobre el que suposa per a cadascú. Presenciar-la ens apropa a viure-la amb naturalitat, a créixer tot entenent-la com un procés més que forma part de tot allò viu.
Així, setmanes més tard vam acollir a l’escola una família molt especial que requeria moltes cures per part nostra: una gallina adulta al costat dels seus 4 pollets, de tan sols uns pocs dies de vida.
Fins que no van haver crescut prou, en vam tenir cura al galliner de ca na Maria, en una caseta a part, per protegir-los de les milanes i altres depredadors.
Vam estar visitant-los, duent-los menjar i aigua durant setmanes; revisàvem si tenien palla neta suficient que els fes de llit, els amanyagàvem i, a més…
Ens vam fer força amics de les gallines de na Maria, de les quals també vam tenir cura fins que va arribar el moment de traslladar els pollets a l’escola.
A diferència del galliner de l’escola…
Aquí les gallines ponien un munt d’ous!
A mesura que anaven baixant les temperatures, els nostres camps s’anaven omplint d’herbes típiques de temporada de tardor-hivern. Entre elles, descobrim les bledes silvestres, que creixen per gairebé tot s’Hort Vell, encara que sobretot a Nexes, i que encanten a les nostres gallines per acompanyar el pinso de l’esmorzar.
Haver d’alimentar les gallines va convertir en una rutina sortir a cercar bledes, no només a l’escola sinó també pels voltants.
Així com passen els dies, els pollets (ja no tan pollets) segueixen creixent, sans i feliços, al galliner de l’escola. Cada cop és més fàcil guanyar-nos la seva confiança, s’acosten, ens cerquen, coneixen el so del poal, ple de pinso, ens segueixen, saben que tenim cura d’elles.
Les nostres nines, Rossa, Rapunzel, Lila, Llimona, Unicornio, i el nostre gall saltarí, Bleda, semblen passar un guster de formar part de la nostra família.
I des de fa molt poquet… Ens estan regalant els primers ous!
Contingut reservat a les famílies de Nexes. Es requereix identificació a través de l’opció ‘Login’ del menú de navegació.
A Nexes permetem i acceptam tots els sentiments i emocions infantils, tant agradables com desagradables; llavors, també els acompanyam. La seva funció és comunicar alguna cosa que necessita ser atesa. L’expressió d’aquestes emocions, sovint en forma de rialla, plor, crit, rebequeria, etc., en un entorn segur i acompanyat per adultes presents i preparades, és imprescindible per al desenvolupament ple de l’infant; ho necessita per a que aquestes emocions siguin transitades de manera sana.
La presència de les persones adultes que acompanyen els processos d’aprenentatge dels infants és una peça clau. Confiant en les potencialitats dels infants i amb una mirada atenta i amorosa, lluny de tractar d’evitar, distreure o ocultar l’emocionalitat de les criatures; li donen un lloc, la validen, en permeten la seva expressió en un entorn de seguretat, posen paraules al que està succeint i paren especial atenció a les reaccions corporals.
Des d’aquest acompanyament es creen vincles segurs. Aquests donen als infants la confiança necessària per a investigar l’entorn que els envolta i establir les bases del seu desenvolupament.
Per a que tot això esmentat anteriorment pugui desenvolupar-se en harmonia, treballam amb ràtios petites, de màxim 8 infants per acompanyant.
La convivència a la natura ens brinda infinites possibilitats. Ens guia a prendre consciència del pas del temps, els processos cíclics, els ritmes lents, les estructures, el silenci, els sons, la mort, el naixement i un llarg etcètera d’experiències de vida. Connecta els infants amb les seves necessitats més íntimes, oferint-los l’encertat ensenyament de regular-les quan les estan sentint al cos.
Sentint el clima, observant les estacions, coneixent les fases lunars, recollint els fruits de temporada, tocant els elements de la terra, olorant les plantes, escoltant ocells cantar… Aprenem contínuament com funciona el món des de l’experiència directa, som conscients d’altres formes de vida i dels diferents processos vitals, entenem que som part d’aquest cicle natural, que pertanyem a un sistema més gran que cal cuidar i protegir. Amb la iniciativa que caracteritza els infants i a través de l’experiència real, aprenen a aprendre, a auto satisfer-se i a cultivar la il·lusió per a descobrir el món que els envolta.
En els últims anys, els beneficis d’acostar la infància a la natura han estat documentats en nombroses recerques científiques, fent referència a:
A l’espai de referència disposam de dues estructures de porxo cobertes, espais interiors dissenyats per a què puguin crear-se diversos ambients, sempre respectant les directrius del projecte. A les instal·lacions de la Fundació S’HORT VELL també existeix infraestructura a cobert, disponible per a usos múltiples. Les tempestes són excepcionals a la nostra illa i la meteorologia perillosa no és freqüent. No obstant això, estam sempre atentes a les previsions i podem oferir alternatives en cas de necessitat.
Cal no oblidar que “no existeix el mal temps, sinó la roba inadequada”. És a dir que, cal un bon equip i estar en moviment. Roba adequada no vol dir roba especial, simplement roba còmoda i adaptada a la climatologia i sempre “a mà”. Les capes són pràctiques, ja que l’infant pot anar regulant, segons el seu termòstat, si llevar-se o posar-se roba.
Nexes és un espai cohabitat per animals. Al nostre espai comptam amb ponis, una ruca, gallines, peixos i centenars d’insectes meravellosos als quals ens comprometem a cuidar i protegir. A més, cada setmana ens acompanyen alguns dels cans d’intervenció de la Fundació S’HORT VELL per anar a passejar, fer alguna activitat o participar de la vida quotidiana a l’estança.
A S’Hort Vell hi viuen més de 60 cavalls, ponis i poltres, que formen part del nostre dia a dia, ja que els veim i interactuam amb ells de camí a l’escola, cada vegada que fem una excursió fora del nostre espai o quan els trobam, lliures, per les instal·lacions. Tots els animals de S’Hort Vell estan acostumats a interactuar amb humans en contextos educatius i/o terapèutics, de manera que es troben completament habituats a la nostra presència i interacció.
A l’escola contemplam com els animals tenen la capacitat de viure en el present, en l’aquí i l’ara. Es mouen en funció de les seves necessitats i afectes. Són sensibles a la nostra energia i estat emocional, i les seves reaccions ens proporcionen informació que ens permet reflexionar sobre la nostra manera d’acostar-nos a ells. Tenen la capacitat de comunicar-se amb nosaltres, sempre que sapiguem llegir-la.
Per poder acostar-nos als animals amb respecte i seguretat per a tots els involucrats, ensenyam els infants a interpretar els senyals no verbals que ens indiquen que un animal està tranquil, estressat, sentint por… Així, també aprenen a posar límits quan són ells els que no volen la proximitat de l’animal o la consideren massa invasiva.
A través del coneixement mutu, la presència, el contacte físic… Els infants van construint un vincle amb els animals, que sense arribar a ser les seves mascotes, poden adquirir una certa rellevància en el seu món emocional. El vincle i la cura d’aquests animals, sumat a conviure en un entorn verd, garanteix que els infants desenvolupin una mirada més holística i sensible cap els éssers que els envolten.
Autors reconeguts i referents en l’àmbit educatiu coincideixen en la idea de deixar l’infant jugar lliurement, lluny de l’excessiva intervenció i oferta de propostes dirigides. Entre les necessitats que cal satisfer per a una infància plena i saludable, jugar n’és una d’elles. L’infant juga per necessitat, per a viure; és la seva ocupació, la tasca més important en l’etapa de la vida en què es troba. El millor que un adult pot fer per a un infant és regalar-li temps i espai per ser infant, temps i espai per jugar.
Deixar que el seu desenvolupament es doni des d’aquesta llibertat de joc i experimentació és obrir les portes a l’aprenentatge.
A l’escola proposam el joc lliure com a forma de relacionar-se amb l’entorn i, per tant, com a motor d’aprenentatge. Generalment, els infants d’aquesta etapa no es marquen un objectiu quan es posen a jugar. El joc no és pensat, sorgeix de manera natural i espontània en qualsevol lloc i en qualsevol cultura del món, és un llenguatge innat de la infància que els fa adquirir infinitat d’habilitats. Per desenvolupar-lo, l’infant no necessita joguines estimulants, plenes de funcionalitat i color. L’infant és hàbil en el joc per naturalesa. De fet, com menys coses faci una joguina, més en farà l’infant. Jean Piaget deia que “els infants no juguen per a aprendre, però aprenen perquè juguen”.
A Nexes la proposta de joc es presenta majoritàriament a través de material no estructurat i les oportunitats que ens brinda l’entorn: pals, pedres, fulles, fruits, troncs, peces de fusta, bolles, flors, cons, eines… L’infant té al seu abast una font immensa del que podrien ser “juguetes” que fomenten la creativitat, la proactivitat i la presa de decisions. Les adultes, mentrestant, observam amb presència la riquesa dels seus processos de joc i procuram que els espais de joc siguin segurs i atractius, i que comptin amb recursos i materials adients per a l’edat dels infants que acompanyam.
Tant en el moment de berenar a mig matí, en el dinar o en el berenar de l’horabaixa ens ocupam de cuidar el bon nodriment dels infants, i de l’adquisició d’hàbits personals i socials, com ara mastegar bé els aliments, fomentar l’autonomia a través de l’ús dels coberts, menjar asseguts, parar taula, fer-se càrrec de netejar el seu plat en acabar, entre d’altres.
Els moments d’alimentació ens proporcionen molta riquesa pedagògica, ja que treballam moltes coses mitjançant aquest hàbit. Tractar aquests moments amb cura, calma i a ritme d’infant ens fa aprofitar tot aquest valor.
A partir de les 10h i fins l’hora de dinar presentam el que anomenam berenar comunitari per compartir entre infants i acompanyants les peces de fruita i els fruits secs que cada família ha portat a l’escola. Els berenars són únicament de fruita i fruits secs i estan a l’estança, disponibles durant tot el matí per a que els infants, així com vagin sentint gana, s’hi acostin per satisfer les seves ganes de menjar.
A les 12.30h aproximadament, des de l’escoleta infantil Els Molins que compta amb servei de menjador i cuinera pròpia, ens apropen el dinar fins a l’escola de manera diària. Es tracta d’un menú elaborat a base d’aliments locals, km 0, ecològics i de temporada, perquè volem oferir una alimentació el més saludable i nutritiva possible. El menú està adaptat a les necessitats nutricionals dels infants de 3 a 6 anys i a possibles al·lèrgies i intoleràncies que es puguin presentar.
